Quins efectes tindrà la crisi associada al coronavirus en
els professionals culturals? Sense por d'errar, sabem que seran profunds per a
pràcticament tots ells. Si la crisi financera de l'any 2008 va segar el futur
professional de molts artistes, intèrprets, llibreters, galeristes o crítics
d'art, només per citar algunes de les tantes professions culturals, l'aturada
inicial causat pel COVID-19, la crisi econòmica i pressupostària resultant, i
el canvi de pràctiques i de consum cultural de la població tindrà conseqüències
profundes i greus. En particular perquè la majoria d’aquests professionals compten
amb escasses xarxes de protecció. No podem, encara, quantificar el volum del
desastre, però tots som conscients de la seva gran magnitud.
Conscients d'això, molts miren el futur amb inquietud i
angoixa, però també amb una enorme generositat i solidaritat: quantes
iniciatives increïbles estan naixent aquests dies! D'altres, intenten
reinventar-se sense saber encara en quina direcció (¿com fer viure el teatre
sense públic, un taller de dansa sense contacte físic, una festa popular sense
compartir o un festival sense aglomeracions davant de l'escenari?). Com en la reflexió
precedent sobre les pràctiques culturals, és important diferenciar com afectarà
als diferents professionals culturals, d'una banda, durant el període inicial
de confinament i tancament temporal d'equipaments i projectes; d'altra banda,
el lent període transitori fins que la vacuna es generalitzi; i, finalment, el
retorn a una normalitat diferent. Durant el primer estadi de confinament de la
població, la majoria de professionals i projectes s'han quedat sense
facturar. El problema és que aquesta situació de tancament temporal s'allargarà
i, en alguns casos, es transformarà en definitiva. Com adaptar-se per
sobreviure? Quines conseqüències diferents tindrà per als professionals
independents, els contractats (directament o indirecta) per l'administració
pública, els empleats del sector no lucratiu, els emprenedors i empresaris, o
els assalariats de les empreses culturals? Quins sectors, àmbits o formats
d'oferta cultural resistiran millor?
És evident que, com ja va passar amb la crisi iniciada el
2008, no tothom ho patirà de la mateixa manera. Els més afectats seran els professionals
independents, els del sector de l'espectacle en viu i del turisme cultural,
així com els treballadors dels grans esdeveniments multitudinaris. Els menys
afectats, però que probablement també patiran retallades, seran els funcionaris
públics, els ensenyants i els treballadors del sector cultural digital. Tot
dependrà de la durada i profunditat de la crisi econòmica. Molts assalariats
d'empreses i organitzacions culturals que de moment han estat afectats per un ERTO
(expedient de regulació temporal de l'ocupació) aviat veuran tancar
definitivament els seus projectes. Evidentment, això dependrà del tipus
d'activitat i del múscul financer de cada empresa (a aquest tema dedicarem la
següent reflexió).
Algú pot argumentar que els efectes sobre els professionals
culturals no són diferents dels que pateixen els treballadors d'altres àmbits
econòmics. Això és en bona part veritat, ja que en altres sectors també hi ha
professionals per compte pròpia, gent que acaba de perdre la feina de forma
temporal o definitiva, emprenedors endeutats que veuen com el seu projecte es
converteix de sobte en inviable, famílies amb perspectives futures molt
precàries, o treballadors que han de continuar laboralment actius -amb
teletreball o desplaçant-se a l'oficina - que no saben com tenir cura dels
familiars de més edat i dels fills confinats a casa. De tota manera, bona part del
sector cultural –igual que el turisme, la restauració o el comerç de béns
duradors –, seran els últims a poder pujar de nou la persiana. No serà fàcil
donar garanties de seguretat (complir amb les normes de salut pública i al
mateix temps ser viables econòmicament), recuperar la confiança d'usuaris i
inversors, o atreure consumidors amb disponibilitat de compra. El retard en
tornar a la normalitat, la proporció molt més elevada de professionals per
compte propi i de micro-empreses i entitats sense capacitat financera fan del sector
cultural un dels més fràgils. Per això requereix una anàlisi i un tractament
especial.
En aquest sentit, disposar d'ajudes directes (com podria ser
una renda bàsica vital suficient) o poder-se acollir a l'assegurança d'atur són
qüestions fonamentals. Els treballadors per compte d'altri compten en la
majoria de països europeus amb ERTOs o assegurances d'atur que els cobreixen
diverses setmanes o mesos en funció del temps previ en el qual han estat
contractats. El problema el tenen els professionals per compte propi que quan
deixen de facturar no cobren. O la dels professionals intermitents de
l'espectacle, que només estan contractats quan assagen col·lectivament o en
dies d'espectacle, encara que continuïn preparant-se i formant-se la resta de
l'any (només França disposa d'una normativa protectora per a ells).
De tota manera, altres tenen més feina que abans (encara que
no sempre retribuïda adequadament). Els ensenyants estem aprenent a marxes
forçada a acompanyar els nostres estudiants en el seu procés d'aprenentatge
virtual, encara que també el mercat formatiu es desinflarà aquest proper curs a
causa de la creixent precarietat domèstica i de la paràlisi de la mobilitat
internacional. Un futur millor els espera a aquells que es dediquen a tasques
de selecció, digitalització, animació o difusió virtual de continguts
culturals, ja que totes les institucions amb uns mínims recursos han constatat
la importància de ser molt actius en aquesta matèria.
Molts artistes i organitzacions han aprofitat aquests dies
de confinament, de temps lliure no planificat per part de molts, per oferir
noves creacions o compartir les seves obres de forma gratuïta en línia a una
població famolenca de continguts, de descobrir o redescobrir autors o
intèrprets i de compartir experiències. I tot això amb formats i models de
compartir particularment creatius. En la majoria de casos ha estat una
excel·lent forma d'enfortir la seva imatge i compromís social, de difondre i de
crear una relació empàtica amb velles i noves audiències. Ara bé, no tots comparteixen
aquesta estratègia ja que pensen que es devalua el treball artístic i es
malacostuma l'audiència a no pagar, en un sector per se econòmicament prou
precari. Anem a veure qui té raó ...! És veritat que no tots podran subsistir,
ni aprofitar aquest entusiasme innovador i de reconeixement, però no crec que
tot aquest esforç i creativitat caigui al buit.
Com hem vist, els canvis no són només quantitatius sinó
també qualitatius. La crisi que acompanya el coronavirus és sistèmica; accelera
processos preexistents com el teletreball, l'efecte prosumer, o la desmaterialització de l'experiència cultural ... Tot
això qüestiona els factors que des del romanticisme havien caracteritzat el
treball artístic i la producció cultural, tant des d'una perspectiva conceptual
intrínseca (el valor intangible de la creació artística i del patrimoni
cultural), com des d'una perspectiva social, econòmica o política extrínseca,
instrumental. Alguns poden pensar que quan arribi la vacuna contra la COVID-19
tot tornarà al seu flux habitual, rutinari. Probablement, moltes coses ho
faran, però estic convençut que en aquesta crisi haurem perdut definitivament
uns quants llençol d’una sola bugada; alguns dels serveis essencials oferts per
museus, arxius, teatres o festivals no tornaran, o seran molt diferents. I això
té conseqüències sobre els professionals culturals, ja que alguns dels seus
serveis deixaran de tenir sentit, hauran de reciclar-se o seran substituïts per
nous perfils professionals. ¿Fins a quin punt molts dels professionals
culturals estan preparats per adaptar-se a aquests canvis i a la nova onada
tecnològica associada a la intel·ligència artificial i la robotització? ¿Estem
els investigadors i els educadors preparats per acompanyar les joves
generacions i als professionals més madurs en aquest procés?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada