La calçotada: una tradició més enllà de la gastronomia



Fa més de trenta anys que un grup d'antics companys de la carrera fem cap a Valls per a participar en una experiència que va més enllà de la gastronomia. Preparar i menjar calçots en un pantagruèlic àpat campestre que inclou també carxofes i xai a la brasa, a més d'uns magnífics tortells de nata, xocolata i crema. Any rera any, la tradició del passeig per Valls, passar a saludar la mare i la tia de la Neus, i després marxar al tros a preparar els calçots i encendre el foc, es repeteix.

La magnífica recepta de la salsa de calçots de la mare de la Neus és generosa, ja que per persona inclou:
  • 5 grams ametlles torrades
  • 1 tomàquet escalivat
  • 2 grans d’all escalivats
  • Mig gra d’all cru
  • 1/8 litre d’oli 
  • Sal, julivert i nyora
I a partir d’aquí, ma de morter, amor i art per tal de que els amics de sempre en puguem gaudir. Fins aquí cap novetat en una societat com la catalana on el ritual gastronòmic forma part dels hàbits més acreditats de la convivència social. La broma es barreja amb el debat polític o fins i tot filosòfic, fills i pares compartint encendre el foc, preparar els calçots o discussions sobre el mercat professional i les noves tecnologies.  És evident que tinc idealitzada aquesta litúrgia anual, però realment crec que la vida consisteix en saber gaudir d'aquests plaers de convivència compartida. Aquest any, la coincidència amb les Decennals de Valls ens van permetre viure l'emoció de més de cinquanta colles aixecant castells alhora. Ja em veieu amb el paquet dels tortells en una ma i amb l'altre ajudant a fer pinya a una colla en problemes. 

Celebració completa!


1 comentari:

  1. L'he provada a casa teva i realment és molt bona!! Si continues penjant receptes t'hauras de fer membre del gastroblocaires catalans!!!

    ResponElimina