Esquís als peus mirant un cel sense esteles d'avió

Canvia el temps (meteorològic)? És evident que si, però segons les dades físiques disponibles (geològiques, climàtiques, biològiques) a velocitat força més lenta que la nostra subjectiva percepció humana. Malgrat que no sabem fins a quin punt som els responsables del canvi climàtic, sembla que els cicles històrics són molt més complexos.

Portem tres anys podent esquiar pel pont del 6-8 de desembre. En el meu record, esquiar en condicions abans de Nadal –sense rascar ni emportant-te pans de neu sota les soles–, tant al Pirineu com als Alps, era força rar.  Tanmateix, aquest darrer cap de setmana he gaudit de valent. Dissabte, després d'una nit glacial, la neu és perfecte, potser un xic massa dura en les obagues de màxima pendent. L'aire és net, i el cel sense cap estela d'avió (gràcies als controladors aeris) permet somniar en temps ben remots. Als cotxes i a les cases la ràdio repeteix sens parar el desgavell aeri, però a plena natura, amb els esquis als peus, el paisatge se'ns obre nítid i resplendent en l'escassa densitat del fred. Els pins conserven en les branques quasi tota la neu caiguda  durant els darrers dies, donant aquell aire màgic propi de latituds més septentrionals. Els flocs cristal·lins agrumollats màgicament sobre els branquillons més fins donen una sensació d'ingravidesa perfecte.

Es nota que fins ara no ha ventat. El tou de neu blanca, profunda, enfunda el Puigpedrós, el Carlit i el Puigmal.  Fins i tot la Serra Cavallera i el Taga fan goig. Collsacabra i el Montseny mostren per sobre de la boira osonenca un cert enfarinament. Més enllà, Sant Llorenç i Montserrat que hem anat a buscar per baixar cap el Pla d'Anyella tenen el cap ben descobert. Cel lluminós arreu i neu cruixent sota els esquís. Em llenço pista avall sense ningú al voltant. Quin goig de velocitat i fred a la cara, sols com ens sentim amb tota la muntanya per a nosaltres.

Diumenge s'aixeca amb un temps ben canviat. De bon matí, enllà de la finestra, un esquirol negre com el carbó però amb un ampli pit blanc salta de branca en branca jugant amb nosaltres. Ja quasi no fa fred, i un vent de llebeig llença bafarades càlides sobre les comes gèlides.  Un blau de plom, pesant, marca l'espai que uneix les carenes amb capes de núvols alienígenes: lenticulars, bassetes, estratificats.  La neu és encara més perfecte i t'ho deixa fer tot. Baixem i pugem sens parar, fins que el vent cada cop més fort arriba a tallar-nos l'alè i quasi ens deixa penjats d'un fil. Diumenge esplèndid. Quina millor forma d'iniciar la temporada!!