Algú podria preguntar-se estranyat sobre el perquè del títol d'aquest article en un moment on la major part del sector cultural (i d'altres àmbits socials) del nostre país exigeix una legislació fiscal i una acció governamental que potencií el patrocini empresarial a aquelles activitats d'interès general. La raó recau en la imatge que acompanya aquest escrit. Durant el darrer any he estat tres vegades a Venècia i m'ha colpit repetidament la invasiva pancarta publicitària que l'Ajuntament de la ciutat dels canals té col·locada tapant no només la façana principal del Palau Ducal sinó les façanes laterals del canal que porta al famós pont dels sospirs. En els darrers mesos l'anunci ha anat canviant però no la lona publicitària blava i la impúdica mostra del pont, com si d'un reclam sexual es tractés.
Els pobres turistes que arriben amb la il·lusió de fotografiar la icona turísticopatrimonial no saben si val la pena fer-ho, i miren amb ràbia la casa anunciadora davant la impossibilitat de treure una instantània mínimament decent. No se descobrir cap rètol informatiu sobre la natura o raó de la lona publicitària, ni sobre el termini estimat de l'operació, en el cas que existeixi. En el millor dels casos hom pot suposar que es tracta de la contrapartida informativa d'una relació de patrocini cultural, en la que l'empresa anunciada finança la restauració del Palau. Cap evidència ho confirma i l'opacitat i pulcritud amorfa de l'embolcall no semblen indicar-ho. Tanmateix, no hi hauria formes més subtils i intel·ligents de posar una lona durant una restauració agraint al patrocinador el suport rebut? N'hem vist molts exemples prou dignes. O potser les paupèrrimes finances municipals venecianes i el valor patrimonial de la ciutat han arribat a tal extrem que qualsevol cosa val? Què passarà si molts altres empreses i agències de patrocini comencen a proposar aquest tipus de relació d'intercanvi legitimats en l'horror venecià?
Una operació de patrocini, tal com molt bé indica en Pere Clotas en el seu llibre "El patrocini empresarial", hauria de formar part de les accions de responsabilitat social corporativa i no ser tan sols una operació publicitària més de l'empresa. Ha d'anar dirigida a suggerir i comunicar compromís, d'una manera subtil i implícita. En el moment que traspassa aquesta frontera i es converteix en publicitat descarada no hauria d'estar protegit per la llei, ni sobretot valorat per l'opinió púbica.
Si volem defensar un canvi normatiu, i sobretot, una modificació de la mentalitat social respecte la responsabilitat corporativa i la filantropia institucional, hem de denunciar aquest tipus d'estratègies incompatibles no només amb el bagatge històric de la vella República Veneciana, sinó també amb la ciutat seu de les més grans biennals d'art i d'arquitectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada