Davant d’un canvi d’època



Després de diversos mesos sense publicar al bloc reprenc el repte de compartir algunes reflexions sobre dos àmbits crucials de la meva vida professional i ciutadana, ambdues en una crisi profunda, confio que catàrtica, que reflecteixen un canvi d'època i de paradigmes. D'una banda la situació del sector cultural com a efecte del replegament de l'estat en el seu desenvolupament, i d'altra banda, el desencaix de Catalunya a Espanya fruit d'un llarg procés d'incomprensió i distanciament.

El sector de la cultura pateix de manera molt directa els efectes de la crisi, especialment en aquells països on aquesta es planteja de manera més cruenta i amb efectes directes en els pressupostos públics i les seves prioritats. No crec que sigui una situació passatgera, sinó que es tracta d'un procés de transformació profunda dels paradigmes que van permetre a Europa el desenvolupament d'unes polítiques culturals com a part del model de l'estat del benestar. Les polítiques governamentals que van encoratjar la creació artística i la protecció i posada en valor del patrimoni, van formar a diverses generacions de professionals de la cultura i van posar a disposició de la ciutadania una oferta de programes i equipaments de qualitat, estan en clar declivi. En un parell d'anys hem vist tancar tot tipus de projectes, especialment aquells amb febles ancoratges institucionals però amb dependència umbilical dels pressupostos públics. I moltes més iniciatives desapareixeran en un pròxim futur no només per la reducció dràstica dels recursos pressupostaris sinó també, en el cas espanyol, per l'increment brutal dels costos fiscals quan el consum cultural i el patrocini privat estaven ja sota mínims. Sectors sencers de l'acció cultural quedaran reduïts a la mínima expressió. El producte intern brut cultural i el seu impacte en termes d'ocupació i d'activitat cauran dràsticament. I estratègies com ara la cooperació cultural al desenvolupament pràcticament desapareixeran.

No sembla que sigui un procés conjuntural sinó el final d'una època que obliga a replantejar les estratègies i els paradigmes d'intervenció i finançament de la cultura ja que aquest tsunami pot endur-se l'esforç de diverses generacions d'activistes culturals. Evidentment, el sector cultural ha de fer una profunda autocrítica doncs no ha aconseguir insuflar prou la demanda i legitimar la seva missió i estratègies davant la societat i els seus governants. És evident que hem fet bastants coses malament i hem desaprofitat un bon nombre d'oportunitats. Per tot això, intentaré en els pròxims escrits repensar bona part dels textos redactats durant els darrers anys sobre política cultural i els models econòmics i socials d'intervenció cultural.

L'altre gran tema al qual dedicaré esforços és a intentar explicar el distanciament entre Catalunya i Espanya. Fa anys que parlar de la meva realitat nacional amb amics no catalans s'ha convertit en un tema recurrent però de difícil comprensió. En massa ocasions he tingut la sensació de fer-me pesat, o fins incomodar amb unes reflexions que no encaixaven amb la seva realitat i preocupacions. Prou complex és bregar amb la crisi econòmica, la cohesió social, el desenvolupament cultural o el procés de globalització perquè algú els parli de processos d'emancipació nacional en el si de l'Europa Occidental del segle XXI. Com justificar un procés de separació quan tots estem immersos en interdependències creixents? En particular, quan la pretensió s'associa a una voluntat egoista i excloent d'uns pobles rics en un moment de dificultats econòmiques per a tots. Intentaré presentar les diferents raons i punts de vista que expliquen aquest desencontre, així com les conseqüències socials, culturals, econòmica i polítiques de les alternatives de relació possibles en funció de com es porti el procés polític de secessió o unió. No és un repte fàcil doncs intentaré presentar les meves observacions i diagnòstic de la manera més objectiva i analítica possible amb la pretensió que els meus amics no catalans disposin d'una versió més per entendre la situació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada