L'octubre de 2006, en un especial del Culturas de la Vanguardia previ a les eleccions al Parlament de Catalunya, José Luis Giménez Frontín presentava al·legòricament tres models de gestió pública de la cultura. Aquells tres mecanismes, presents de forma híbrida en major o menor intensitat en moltes formes d'intervenció governamental, es poden resumir en:
- Fotografia
- Guàrdia urbà
- Rotonda
Una política de fotografia és aquella basada en esdeveniments d'èxit, habitualment puntuals o icònics. Es una forma d'intervenció orientada prioritàriament a la pròpia imatge o projecció institucional, sovint una mera operació promocional, que permet mostrar una façana o imatge positiva que arribi fàcilment al públic a través grans gestos amplificats pels mitjans de comunicació. Aquest és un model que no fomenta l'educació ni l'esperit crític, i per tant on la cultura no esdevé eina de transformació personal o social. A la majoria de polítics, però també a molts empresaris culturals, "sortir a la foto" és quelcom fonamental per enfortir la seva imatge o comercialitzar el seu producte. Quan aquesta lògica impera, assolir metes de lògica cultural –fomentar l'accés a la cultura o a les seves expressions– no importa més que de forma instrumental. La lògica publicitària-electoralista s'imposa sobre la cultural.
La política de guàrdia urbà és clarament intervencionista. Pretén orientar, quasi decidir, sobre què val la pena, i per tant cap on han d'anar les coses i la gent. Correspon al model il·lustrat, amb indiferència de si és tradicionalista o avantguardista. Els totalitarismes són l'expressió més extrema d'aquest model, que tanmateix compta amb una llarga tradició al món continental europeu, tant liberal com socialdemòcrata. Les agències governamentals pontifiquen sobre l'excel·lència o inadequació de les diverses expressions culturals, i conseqüentment condicionen els moviments artístics i normativitzen les lectures adients del patrimoni heretat. En general pretenen assolir metes elevades que acaben per quasi només afavorir la cultura d'elit, i en conseqüència mostrant un escàs interès sobre els efectes reals en el teixit social i despreocupació respecta la seva viabilitat econòmica. L'urbà pot partir de premisses com garantir l'accés a la cultura però en general acaba afavorint la protecció de l'alta cultura. Com a contrapartida positiva, permet el desenvolupament de formes d'expressió minoritàries que altrament tendirien a desaparèixer.
Finalment, una política de rotonda es basa en donar suport a l'autoorganització social. Crea normes perquè tothom pugui fer el seu camí. Les regles del joc que es proposen, com en les "rotondes" de trànsit, aposten per la iniciativa pròpia i la sostenibilitat. Consisteix en l'establiment d'una cultura organitzativa transparent però fortament normativitzada. Un cop establert el marc tothom sap que es pot fer: què es va a finançar, de quina manera, durant quan de temps, amb quins límits, i per què. En general aquest model potencia la diversitat d'opcions i aposta per la iniciativa pròpia, generant així un procés que en bona part se sosté a si mateix.
Aquests tres mecanismes gairebé mai es donen aïlladament o en estat pur. Cap administració política democràtica construeix la seva acció cultural únicament pensant en la façana, però evidentment no n'hi ha cap que no ho tingui en compte i hi renunciï totalment. De manera semblant, és difícil trobar una política de guàrdia urbà pura o un model basat exclusivament en la "rotonda", normalment es donen diversos graus d'hibridació.
La temptació del poder és la combinació entre fotografia i guàrdia urbà. Tanmateix, a mesura que una política cultural és més madura i conscient tendeix a aproximar-se al model de rotonda. Ara bé, no és fàcil establir regles exigents i alhora adaptables a un context de canvi social i tecnològic molt ràpid. Un sistema normatiu dúctil que sigui realment incentivador de la creativitat, d'una producció professional plural i de qualitat, i que al mateix temps garanteixi l'accés a la cultura i a la lliure expressió de tots els ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada