Qui m’ho havia de dir fa 3 anys, quan a finals de novembre de 2010 vaig començar a compartir
reflexions al blog, que assoliria les 50.000 visites (més de 300 a la setmana) en un termini tan curt ? Acostumat a publicar en llibres i revistes acadèmiques, de distribució i difusió limitada, el blog m'ha permès arribar a molta més gent.Està clar que la fita assolida avui ha estat possible gràcies a l’interès i paciència de molts lectors
(i potser algun robot d’aquells que des de ciberespai controlen tot el que fem
i diem). A tots ells, i als milers de seguidors a través de twiter (@lbonetUB), linkedin o facebook, no puc més que agrair la fidelitat.
Us faig una breu síntesi estadística del que han donat de si el blog. He
publicat 50 escrits (en total 69 entrades donat que alguns dels textos tenen més
d’una versió lingüística; en general en català i/o castellà, i excepcionalment en l'anglès).
Els 5 textos més llegits (sumant les diverses versions lingüístiques) han
estat:
- El finançament col·laboratiu a través d’internet (1.714 visites)
- Identidad y evolución de la profesión de gestor cultural (1.563 visites)
- Una reflexió sobre el procés de programació cultural (1.505 visites)
- Políticas para la creatividad. Guía Unesco para el desarrollo de las industrias culturales y creatives (1.131 visites)
- Patrimonio nacional - patrimonio universal: la instrumentalización de la construcción simbòlica (940 visites)
Els temes dominants, tal com es pot veure en el núvol de tags, són: política
cultural, la gestió i el gestor cultural, finançament i patrocini, programació,
audiències, avaluació o festivals. Tots ells lligats a la meva tasca
professional. En canvi, aquells escrits més personals i íntims, com les
descripcions de paratges
naturals o un parell de receptes
gastronòmiques popular (els calçots i els carquinyolis) obtenen una atenció
molt menor. A mi, en canvi, m’agraden especialment.
La meitat dels lectors resideixen a Espanya i l’altre 50% precedeixen,
per ordre d’importància, dels Estats Units (segurament alguns d’ells són robots),
Mèxic, Argentina, França, Bolívia, Colòmbia, Xile, Perú, Alemanya i un llarg
etcètera.
Voldria finalment agrair els amics que en certes ocasions han volgut
compartir els seus textos o escriure’ls conjuntament, molt en particular en
Tino Carreño i l’Albert de Gregorio.
A tots els amics sincers, crítics acèrrims o lectors complaents d’aquest
escrits, moltes gràcies!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada